Fuente: http://elportalnou.blogspot.com.es/
JORDI FLORES DOMÍNGUEZ. Fa uns dies vaig assistir a una de les xerrades que Valls Genera organitza mensualment, i des de llavors no deixo de plantejar-me la mateixa pregunta. Quin model d’economia hauria de promocionar i difondre una entitat municipal com Valls Genera?
L’expectativa que em va generar la xerrada era alta, després de llegir a diverses entrevistes publicades a mitjans locals com El Vallenc o El Pati, que es tractava d’un jove emprenedor vincul·lat familiarment a la nostra comarca, amb un model de negoci novedós i exitós. A més, la xerrada es presentava com a “especialment interessant per als petits empresaris i emprenedors que estiguin interessats en conèixer l’experiència de posar en marxa un negoci a Internet” i “Els temps canvien, el comerç també”.
Així que em vaig decidir a assistir-hi per trobar noves idees, eines i estratègies per aplicar al meu negoci local a Internet. Val a dir que l’oratòria i l’entusiasme del ponent, la sala de l’Hotel Class i l’acompanyament tècnic van ser correctes, i així ho vaig reflectir al qüestionari que es lliura als assistents, però no em vaig poder estar de suggerir que les futures xerrades tinguessin un fons més orientat a l’Economia Social. Us explico breument per què:
La situació econòmica actual ve marcada per una crisi i estancament econòmic global, principalment a Europa i Estats Units. El col·lapse de determinats sectors, com l’immobiliari, el bancari i els problemes de deute sobirà ens han abocat a una espiral de contracció del crèdit, desinversió, atur, reducció del consum i augment de la pobresa. És una crisi de sistema, de model. No és un problema exclusiu de Valls, ni tan sols del Camp de Tarragona o Catalunya, però ens afecta directament, i patim de primera mà les retallades socials de l’Administració central, autonòmica i municipal. Patim l’empobriment de la societat i la disminució de l’activitat econòmica. En el cas concret del Camp de Tarragona, ens trobem amb la progressiva desaparició del comerç local, deslocalització del teixit industrial i augment de les persones en atur i risc d’exclusió social. Aquest dies podem llegir titulars com “Tarragona lidera la destrucció d’ocupació a Catalunya”. Per tot aquest context, la qüestió sobre el model econòmic que ha d’impulsar un ajuntament com Valls al seu terme municipal pren una importància significativa.
Tornant a la xerrada, el negoci eCommerce d’Ulabox es centra en un model de gestió logística, basat en una alta tecnificació dels procesos, amb molt poca mà d’obra, i una orientació estratègica cap a avançades tècniques de màrqueting viral i social. El lifemotive de l’empresa es que ens venen temps, il·lusió i el catàleg online més gran de referències de productes a nivell nacional. L’empresa te la seu logística a Barcelona i treballen amb grans marques de multinacionals, que els permeten dissenyar ofertes i descomptes per sota dels preus als que venen els supermercats i els mercats locals. Es a dir, una competència directa en preus pels nostres comerciants i una oferta amb un percentatge irrisori de productes produïts o manipul·lats per empreses del Camp de Tarragona.
No vaig sentir cap referència a la producció local o de proximitat, cap consell aplicable al petit comerç vallenc o als emprenedors locals que volen establir el seu projecte a Valls. La xerrada va girar entorn a la gestió del hàbits de consum, fidelització, expectatives i un model de creixement de clients quantitatiu, com a única via per aconseguir la sostenibilitat econòmica d’un negoci que actualment perd diners i no te previsions a curt termini de generar-los.
Preguntat sobre la competència directa d’aquest model de negoci a la Xarxa sobre el petit botiguer o productor local, la resposta va ser que Ulabox no treballa amb productes frescos, encara. (Però tot arribarà amb la nova era dels productes frescos envasats.) El seu nínxol de mercat és un segment molt concret dels consumidors, que compren per Internet a empreses com Mercadona, Eroski, Caprabo, Esclat, Carrefour, Dia, Lidl o altres botigues online de promocions i ofertes. Unes empreses que, tot i que tampoc siguin un exemple d’arrelament al territori ni contribueixin a promocionar fermament la producció local, en conjunt paguen impostos i generen alguns llocs de treball a Valls.
No vull criticar una empresa en concret, ni molt menys a Valls Genera, que organitza altres xerrades gratuïtes per diferents públics i cursos de formació a Casa Caritat. La reflexió és contra un model econòmic que no centra l’atenció sobre les persones, sobre les seves necessitats, sobre el desenvolupament territorial o sobre la sostenibilitat medioambiental. Un model globalitzat gestionat cada dia per més intermediaris que ens allunyen dels recursos, la producció i la presa de decisions, i ens aboca cada dia més a que els nostres joves hagin de marxar allà on el capital genera més beneficis. Un model que ens fa cada dia més pobres, perque no importa la nostra capacitat de generació local, ni la nostra riquesa en recursos naturals, història, o cultura. Un model econòmic i social, en definitiva, que no contribueix a fomentar valors pel bé comú ni garantir-nos un benestar sostenible.
Tant de bó tota aquesta eficiència en els processos, domini de les estratègies del màrqueting i innovacions tecnològiques es posin algun dia al servei d’una economia més social, de proximitat, més respectuosa amb el medi rural, que afavoreixi la intel·ligència col·lectiva i els projectes horitzontals, la cooperació i l’intercanvi. El dia que es faci una xerrada amb aquest enfocament, si us plau, reserveu-me lloc a la primera fila.